L'Agricultura de regadiu a la Catalunya contemporània: els canals d'Urgell, 1860 - 1960 / Josep Maria Ramon i Muñoz; dirigida per María Teresa Pérez Picazo i Josep Fontana i Lázaro
Ramon i Muñoz, Josep MariaDirigida per: Fontana i Lázaro, Josep; Pérez Picazo, María Teresa. Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives, 2004
IV, 535 p. : il.
Mecanografiat (Xerocòpia).
Un dels factors que van afavorir la transformació de l'agricultura espanyola durant les últimes dècades del segle XIX i primer terç del segle XX va ser l'expansió del regadiu. Des d'aquesta perspectiva, el principal propòsit d'aquesta tesi és analitzar, per al cas català, quin va ser l'impacte real d'aquesta expansió en el sector agrari i quins van ser les seves principals conseqüències en el procés de creixement econòmic de les zones rurals. En concret, per a portar a terme aquest objectiu, el treball d'investigació analitza el cas particular dels canals d'Urgell, un sistema de reg situat en el que es coneix com el pla d'Urgell, format per un canal principal que es va construir a mitjan segle XIX i altre, d'auxiliar, realitzat a principis dels anys trenta del segle XX. Actualment, la superfície regada per ambdós canals és d'aproximadament 75.000 hectàrees, pràcticament una tercera part del total de la superfície irrigada a Catalunya. Per a analitzar que amidada el regadiu va tenir impacte en aquesta zona, el treball s'estructura en tres parts l'àmbit cronològic de les quals abasta el període 1860-1960. En el primer apartat (capítols 1 i 2), de caràcter introductori, s'expliquen els precedents dels canals d'Urgell, les característiques de l'agricultura de la zona abans de la seva construcció, es quantifica i explica el procés d'expansió del reg i es fa referència als problemes inicials. En el segon apartat (capítols 3 i 4) s'analitzen les conseqüències de l'expansió del regadiu en el sector agrari. Per a això s'estudia el seu impacte en les transformacions dels usos del sòl, la producció i la productivitat agrícola i també es detalla l'evolució de l'estructura de la propietat. En el tercer apartat (capítols 5 i 6) es descriu la incidència del regadiu sobre la població, detallant la seva evolució i analitzant les seves conseqüències en els nivells de vida i les condicions de benestar dels habitants de la zona a partir d'indicadors antropomètrics. El treball finalitza amb unes conclusions, en les quals s'intenta interrelacionar les diferents variables utilitzades per a determinar l'impacte del regadiu en l'agricultura i en el desenvolupament econòmic del pla d'Urgell entri mitjans del segle XIX i XX.
